En la classe del dia 1 d'abril hem estat parlant sobre la política lingüística i l'ensenyament, la proposta de Decret del Consell pel qual es regula el plurilingüisme a la Comunitat Valenciana, i finalment hem analitzat alguns dels articles del Decret dels quals hem de triar tres i comentar-los en el futur examen.
En resum, hem parlat de com, encara que la política lingüística estiga imposada per llei i siga completa, és simplement un escrit allunyat de la realitat i que poc s'acompleix en la vida d'un estudiant. Per exemple, queda molt bonic dir que quan els xiquets finalitzen la primària seran coneixedors de tres llengües: castellà, valencià i anglès. Aquesta és la teoria, una cosa pràcticament impossible, ja que ni l'alumne que dedique més hores a l'estudi de les llengües aconseguirà complir-la. És difícil, almenys en el sistema educatiu actual en el qual ens trobem, que un alumne termine el període escolar havent aconseguit la competència absoluta en totes les llengües del currículum. Pot eixir amb alguna idea d'elles, però encara li queda molt per aprendre. i no solament es tracta d'esforç per part de l'alumne, sinó també per part del professorat.
A més, ensenyar llengües, siguen minoritàries o no, és una tasca que nosaltres mateixos com a futurs professors hem de dur a terme, sense excloure cap d'elles per motius personals, prejudicis lingüístics, ideologia, etc. Abans de res, som mestres i com a tals hem de donar exemple i ensenyar-los perquè puguen adquirir competència en totes les llengües.
Com a conclusió, cal un projecte polític de futur que facilite l'ensenyament de llengües i que implique als mestres i a la resta de la comunitat educativa, perquè primer som nosaltres els que hem d'estar conscienciats amb la importància de les llengües per a després transmetre aquestes aptituds als xiquets. S'ha d'assumir un canvi drastic en les competències lingüístiques i en les normes d'ús de la llengua.
