Elaboració de textos propis

En aquesta pàgina posaré tot tipus de reflexions, crítiques, observacions de l'assignatura, etc. Els textos propis estan ordenats per ordre de data, és a dir, des del més actual que he escrit, fins al més antic. Per aquesta raó, cada text porta la seua data.

23 de Maig: Reflexió final sobre l'assignatura

En aquest post m'agradaria reflexionar sobre què m'ha semblat l'assignatura de Desenvolupament d'Habilitats comunicatives en contextos multilingües.

Jo esperava que aquesta matèria haguera tractat sobre com ensenyar la llengua als alumnes estrangers , els pares o familiars dels quals pertanyessin a una altra cultura diferent. És a dir, creia que anava a ser una assignatura basada en l'atenció a la diversitat, i sobretot, enfocada a la pràctica i no a tanta teoria.

Crec que hauríem après més si a més dels continguts teòrics, aquests s'hagueren recolzat en la pràctica i en la presentació de situacions escolars reals. 

Per altra banda, m’ha paregut una matèria interessant pels aspectes lingüístics tractats però crec que és el mateix que allò que hem anat estudiant en Llengua catalana per a mestres en primer de carrera i lingüística en segon, per la qual cosa els continguts m’han paregut repetitius.

Respecte a la meua professora, Mercé ha sigut una mestra comprenssiva i tolerant en tot moment amb l’alumnat, cosa que s’agraeix i sempre ens ha donat les facilitats que hem necesitat. Per aquest motiu, a nivell general, tots estem molt contents amb la seua aportació en el nostre procés d’aprenentatge.

A més, amb les exposicions també hem pogut aprendre i divertir-nos alhora, ja que algunes d'elles requerien participació i alguns dels meus companys s'han implicat molt a ajudar.

Finalment, el treball grupal sobre materials també ha estat interessant realitzar-ho, perquè hem après, encara més, a treballar en grup i a solucionar les possibles disconformitats que sorgeixen en el dia a dia d'un grup de treball. A més, ens hem divertit dissenyant els materials i preparant la nostra exposició.

6 de Maig de 2014: La situació de les llengües amb la LOMCE

Per elaborar aquest text propi em basaré en el comentari d'una informació referent a la situació de les llengües amb la nova Llei Orgànica de Millora de la Qualitat educativa (LOMCE) promoguda per Ignacio Wert, a Espanya i les seves respectives comunitats autònomes. Comentaré principalment el punt referit a "Models lingüístics" que apareix en aquest enllaç:

http://www.huffingtonpost.es/2013/05/17/las-claves-de-la-reforma_n_3291428.html 

Com veiem, l'objectiu principal de la LOMCE és la defensa de la llengua estatal per aconseguir la màxima castellanització possible de l'administració. De fet, aquest desig es corrobora en aquesta notícia: "La llengua castellana i primera llengua estrangera es consideraran troncals, però no les llengües autonòmiques cooficials, que seran matèria d'especialitat, encara que d'estudi obligatori".

A més, s'elimina el model d'Immersió Lingüística que ha imperat en els nostres centres educatius durant més de 30 anys. Amb ell, crec que s'elimina l'oportunitat de tants i tants castellanoparlants de poder conèixer i dominar una altra llengua diferent a la d'ús habitual, obligant-ho (sense que es note) a realitzar la seva escolarització en llengua castellana.

D'altra banda, un dels canvis més polèmics que aplica aquesta nova Llei Orgànica d'Educació és que si un alumne demana estudiar en castellà, la comunitat (la Secretaria d'Estat d'Educació, Formació Professional i Universitats) haurà de pagar-li el col·legi privat si no existeixen centres públics en aquesta zona, encara que després ho recuperaran obtenint-ho del finançament autonòmic. Com veiem, aquesta ordre és una cosa tan ximple com a innecessària.

Amb això es torna a deixar patent el desig de difondre el castellà per tot el territori espanyol i minoritzar el tractament, atenció i protecció especial de les llengües cooficials a Espanya. Lluitem contra aquesta Llei que va a deixar a molta gent sense poder estudiar la llengua dels seus avis, pares i avantpassats i per tant, la llengua que ha marcat la seua identitat i la seua vida.

30 de Març de 2014: L'ús de les noves tecnologies per a aprendre una llengua

Com que ens trobem en l'especialitat de noves tecnologies aplicades a l'educació (TIC), he considerat convenient elaborar un text propi explicant la nova situació en què les tecnologies s'utilitzen per a adquirir una nova llengua.

Com tots sabem, les noves tecnologies de la informació i de la comunicació estan produint un gran impacte i transformació en la societat, en la cultura i, per extensió, en l'educació. Aquestes tecnologies obren noves oportunitats per a l'ensenyament. Els ordinadors són nous mitjans que faciliten l'acostament al coneixement, ja que ajuden a millorar les competències comunicatives en el llenguatge matern i en l'aprenentatge de les segones llengües, possibiliten el tractament digital de tots els codis (musicals, audiovisuals, etc.), permeten als més xicotets la construcció de missatges amb un tractament senzill, faciliten millors formes de presentar i aprendre els continguts de les diferents disciplines, etc.

A més, molts continguts i informacions, a causa de la seua naturalesa especial, no poden conèixer-se i aprendre's si no és amb didàctiques específiques, i a això ajuda de forma singular la utilització de la informàtica. Hem de considerar, per tant, les grans possibilitats que ens ofereixen les noves tecnologies per afavorir el canvi i la millora a les nostres aules, especialment en aquells camps específics de l'educació dirigits a l'aprenentatge de noves llengües.

La utilització d'Internet per a aprendre valencià o una altra llengua és ja una realitat. S'ha anat creant una gran xarxa educativa al servei de la docència i l'aprenentatge del valencià. S'utilitzen treballs disponibles a la xarxa, recursos, activitats, etc. Però hem de tindre en compte que l

a utilització d'aquest mitjà replanteja la figura del professor i de l'alumne, els modes d'ensenyar i aprendre, els plans d'estudi, etc. En resum, les noves tecnologies necessiten noves metodologies.

O siga, ara l'aprenentatge d'una llengua no requereix simplement de un professor que explica i d'un alumne que escolta, memoritza i reprodueix. Ara el propi estudiant pot seleccionar, elaborar i construir el seu propi coneixement de la nova llengua. Canvia l'escenari i el mode d'ensenyar i aprendre. 

A més, els materials que trobem en Internet no sempre són els que necessitem, cal adaptar-los als nostres programes i al perfil de l'alumnat.

El problema de ser innovadors en l'ensenyament de noves llengües en l'escola és que l'adaptació o creació de materials és costosa i requereix molt de temps i preparació per part del professor/a. Del mateix mode, els alumnes hauran de desenvolupar noves estratègies, aprendre a com i on trobar la informació, saber per a què podrà ser útil, etc. 

Com a conclusió, la incorporació de les TIC a l'ensenyament de llengües està produint un notable avanç en l'adquisició d'aquestes, la qual cosa facilitarà l'obertura i la comunicació de diferents països i cultures propiciant una societat més tolerant i participativa. Es tracta d'un procés difícil, fins i tot desconegut per a molts per l'escàs tracte que tenen amb les noves tecnologies, però crec que si tots els mestres/as posem de la nostra part, podem ajudar al fet que els nostres futurs alumnes adquireixen noves llengües de manera molt més fàcil gràcies a les TIC. 

24 de Març de 2014: Els mitjans de comunicació

En aquest text parlaré sobre la situació en què jo considere que es troben els mitjans de comunicació actuals. Començaré realitzant la definició d'aquestos. Els mitjans de comunicació són els instruments mitjançant els quals s'informa i es comunica de forma massiva; són la manera com les persones, els membres d'una societat o d'una comunitat s'assabenten del que succeeix al seu voltant a nivell econòmic, polític, social, etc. Els mitjans de comunicació són la representació física de la comunicació al nostre món; és a dir, són el canal mitjançant el qual la informació s'obté, es processa i, finalment, s'expressa, o siga, es comunica. 

Una altra de les característiques dels mitjans de comunicació és que aquestos tenen llibertat d'opinió, d'expressió de premsa... etc. Però no sempre es compleixen aquestes característiques. És aquí a on vull arribar. Parlem de mitjans de comunicació lliures i objectius quan realment tot està plasmat d'ideologia política i subjectivitat.

Durant la dictadura franquista es parlava de repressió, censura, control, falta de llibertat d'expressió i de premsa contra els mitjans de comunicació i tot perquè l'estat dictatorial els controlava molt violentament deixant cap marge a la informació objectiva. Per això, avui és important no creure que la situació ha millorat molt.

De fet, si analitzem els canals de televisió o la situació de molts diaris i periòdics valencians o catalans, per exemple, podem veure que es troben cohibits, coaccionats i dirigits per la ideologia del canal o el periòdic pel qual treballen. En el cas dels periòdics valencians, catalans, bascos... tots ells treballen amb informacions segurament manipulades per l'estat, principalment perquè molts periòdics viuen i sobreviuen gràcies a les subvencions estatals, per la qual cosa han de controlar aquelles informacions que es publiquen si volen que el seu periòdic continue funcionant i que els seus periodistes segueixen tenint un treball. Això també explicaria la falta de periòdics valencians i en valencià, ja que molts com per exemple el Levante, el mercantil valenciano publica tota la seua informació en castellà, igual que ocorre amb Las Provincias o 20 minutos, Valencia.

Ocorre el mateix amb els canals de televisió els quals estan plasmats d'ideologia i la gran majoria solen defensar els interessos del govern que està en aquest moment en el poder. Veiem que cada canal, segons el seu major o menor suport al govern de Mariano Rajoy emet un tipus d'informació diferent, més objectiva o subjectiva elogiant el "gran treball" que realitza Rajoy al nostre govern.

Al meu entendre, això no és llibertat de pensament, opinió o expresió. En qualsevol canal de televisió es deixa veure l'acció del govern com una cosa heroica i ben feta, quan tots sabem que no és així. I això està ocorrent en ple segle XXI, en l'era digital i de la informació. Una cosa completament inherent als nostres temps i costums.

Com a conclusió, la gran majoria dels mitjans de comunicació que coneixem en la actualitat estan plasmats de la ideologia política del govern enterbolint la informació que ens transmeten als teleespectadors. Per això, hem de ser ferms davant aquesta "manipulació de la informació" i actuar com a filtres davant d'aquesta informació. Hem de ser crítics i reflexius amb la informació que ens envolta, perquè ni tot és tan objectiu ni tot és tan vertader.

20 de Març de 2014: La situació lingüística dels valencians

En el següent text que vaig a escriure reflexionaré breument sobre la situació lingüística al País Valencià. Pretenc deixar veure com el valencià ha perdut terreny enfront de la llengua oficial de l'estat (castellà) el que ha suposat el detriment d'una llengua sobre l'altra. Un fet encara més notori, si cap, gràcies a l'arribada al govern del Partido Popular, PP.

Però aquesta situació de subordinació lingüística no solament concerneix al valencià sinó a totes les llengües que podem trobar dins del nostre país, que desgraciadament estan passant per la mateixa situació.

Com tots sabem, la llengua oficial de l'Estat és el castellà quedant com a llengües cooficials la resta de llengües que es parlen al territori i que siguen diferents de l'espanyol, com és el cas del valencià. El cas és que tota aquesta teoria està molt bé sempre que les dues o més llengües que coexisteixen es respecten. El problema és que sempre hi ha una llengua hegemònica i una altra subordinada i de menor consideració social. En el nostre cas, el valencià sofreix una clara discriminació enfront del castellà, un fet notori que podem observar per exemple en l'administració la qual està cada vegada més castellanitzada.

M'agradaria com a futura professora poder canviar aquesta situació i que ambdues llengües tingueren la mateixa rellevància en el terreny educatiu, administratiu i social. Crec que està a les nostres mans donar-li a cada llengua la importància que es mereix i respectar tant als valencianoparlants com als castellanoparlants.

A més, hem d'evitar o eliminar els prejudicis lingüístics, allunyar als nens d'ells, utilitzar ambdues llengües i fer conscients als petits del valor i usos paral·lels de ambdues llengües.

Gens d'una llengua per a l'administració (castellà) i una altra per a casa (valencià). Estem al País Valencià i com a tal, hem de respectar la seua realitat lingüística. Gens de passar-nos al castellà sols perquè algú prefereix aquesta llengua a pesar que coneix el valencià. Si ell/ella es decanta per defensar la seua llengua, nosaltres defensarem la nostra. Així ambdues es desenvoluparan paral·lelament i no parlarem de discriminació.

16 de Març de 2014: Multiculturalitat

A continuació vaig a escriure un text d'elaboració pròpia amb el qual pretenc tractar un tema molt present en tota la realitat escolar, com és la multiculturalitat però realitzant un incís en ella. I és que parlem d'integració, de relacions interpersonals a classe, etc., treballant tot això des del punt de vista de la multiculturalitat i pràcticament gens des dels alumnes autòctons que tenen problemes d'integració escolar. Ara explique al que vull referir-me.

La multiculturalitat consisteix en introduir a l'escola una nova convivència d'identitats plurals que enriqueixen a la institució educativa i al aula amb les diferències, similituds i necessitats de l'alumnat.

Vivim en una societat multicultural on l'educació es converteix en el procés individual i social més important a través del qual tots, nens i joves que estan a l'escola, els seus pares, mestres i professors i tot l'equip educatiu, adults, treballadors en diferents àmbits, podem arribar a ser persones competents, ciutadans, per viure en contextos que ja són irreversiblement plurals. 

Moltes vegades relacionem el fet indiscutible de la multiculturalitat a l'aula amb la integració i acceptació dels immigrants, és a dir, de totes aquelles persones estrangeres que arriben al nostre país buscant noves oportunitats educatives o laborals. En la majoria dels casos, crec que les persones entenen d'aquesta manera el concepte de multiculturalitat, sent un error.

La multiculturalitat ha de ser entesa com un canvi de mentalitat per part de tot l'entorn educatiu del centre escolar: alumnes, professors, equip directiu, pares i mares, etc. Fins a aquí tota la teoria és molt bonica però allunyada de la pràctica. Encara queda molt per fer, moltes mentalitats tancades per canviar i molts centres que en la seva labor d'inserir en la societat a alumnes amb múltiples diferències culturals, oblida a aquells que són autòctons, però que necessiten amb major urgència ser integrats en el grup-classe perquè sofreixen perill d'exclusió.

Aquest és l'incís que volia fer dins del punt de la multiculturalitat.

De vegades, l'escola i els professors se centren en ajudar a aquells alumnes que vénen de fora, i que actuant solament pels seus propis prejudicis, creuen que ja de per si mateix, per ser immigrants, tindran problemes d'integració i adaptació al grup de classe. El problema considere que és que ens centrem tant a integrar als de fora que acabem ignorant els problemes dels de dins. 

O siga, què passa amb aquells alumnes autòctons que sofreixen assetjament escolar o bullying? què ocorre amb els casos d'intimidació escolar? alguna vegada parem a estudiar exhaustivament el caràcter dels nostres alumnes i els problemes que puguen derivar-se d'ell? Quant de temps inverteix un professor a ensenyar, i quant a conèixer als seus alumnes? I aquells xiquets que tinguen un caràcter més introvertit, com es relacionaran? Normalment, aquests casos són els menys detectables perquè menyspreem la seva importància per tenir altres prioritats que no són més que prejudicis culturals.

Amb això no estic dient que com a futurs mestres no atenguem a la diversitat cultural. Simplement vull dir que si treballem amb la diversitat hem d'atendre a tots per igual, sense ignorar o excloure a ningú. S'han donat casos (conec personalment un) en el qual una companya de classe ha viscut moments d'assetjament i intimidació escolar, amenaces, insults, baralles... fins i tot davant de professors, adults i altres companys i precisament la meua companya no era estrangera ni necessitava cap tipus d'atenció especial. Era una xiqueta normal i corrent que va perdre el somriure a causa d'aquests desgraciats.  

Els professors, sent coneixedors de la seua situació, ignoraven les condicions en les quals ella assistia a classe i els seus problemes, i se centraven més a celebrar "setmanes internacionals" per aparentar que atenien a la diversitat cultural i que en el col·legi sí es tractava la multiculturalitat, que a atendre als problemes de la meua amiga Rebeca.

Per aquesta raó, he decidit reflexionar sobre aquest tema perquè ho considere de gran transcendència i m'agradaria reiterar que com a professors, primer s'ha de conèixer la realitat del col·legi, de l'aula, conèixer als nostres alumnes i els seus problemes per actuar sobre ells i solucionar-los. Solament així podrem treballar la multiculturalitat i procurar tant la integració d'aquells que vénen de fora com d'aquells que ja estan dins.

13 de Febrer de 2014: Bilingüisme

El primer text que vaig a redactar tracta sobre el bilingüisme, un dels termes més estudiats a les classes dels dies dilluns 10 i dijous 13 de febrer, un terme del que hem pareixia interessant parlar més profundament.

M'agradaria reflexionar sobre què ocorre quan cada pare parla en una llengua diferent al xiquet. Aquest és un aspecte que va generar un debat a classe i que com a futurs mestres hem de tindre en compte per al tractament de la diversitat a l'aula.

En primer lloc, el bilingüisme és un tema que no solament engloba el coneixement d'una altra llengua diferent a la materna, sinó el mateix grau de competència en cadascuna i el poder utilitzar-les d'igual manera com a vehicle de la nostra comunicació en diferents contextos.

Per a fer la meua reflexió he pres com a punt de partida les diferents recerques realitzades per professionals a xiquets que vivien en llars bilingües o que tenien una llengua materna diferent a l'escolar. La informació ha sigut extraiguda d'una investigació sobre els xiquets bilingües que vaig fer en primer de Magisteri i que m'ha servit com a suport per realitzar aquesta reflexió.

En la majoria de treballs d'investigació sobre aquest tema, s'obté que els xiquets bilingües tenen una major plasticitat cerebral, major capacitat d'atenció, concentració i creativitat, per la qual cosa el seu desenvolupament cognitiu i lingüístic és major. El nen en haver de diferenciar entre una llengua o una altra segons la situació en la qual es trobe o a la persona a qui es dirigisca, ha de tenir rapidesa mental per triar les paraules. Per tant, fa ús d'una major concentració en l'acte comunicatiu, aportant-li major grau de memòria i d'atenció.

Quan cada pare parla en una llengua al xicotet (com es va dir l'altre dia que el pare parlava castellà i la mare valencià) ha de ser conscient i constant en això (una persona- una llengua). Ha de ser ordenat i persistent en aquesta llengua perquè el xiquet l'adquirisca sense deficiències en la parla i l'escriptura, perquè el xiquet sempre associarà cada pare amb una llengua diferent. Per això, si per exemple, el pare parla castellà, no ha de parlar-li al xiquet en valencià perquè l'única cosa que aconseguirà així és embolicar-li més i entremesclar ambdues llengües. Sempre hem de parlar-li en la llengua que ens siga més natural i sobretot en aquella amb la qual el petit estiga acostumat.

Com a conclusió, és molt important tindre en compte que el bilingüisme no és un problema per a l'infant, sinó que li permet adquirir les dues llengües harmoniosament, aportant-li beneficis tant cognitius com a lingüístics. Convertint-se així en un bilingüe real i complet. A més, ser bilingüe és un fet molt important en la societat cada vegada més competent en què vivim i és un avantatge tant per a aprendre com per a ser aprofitat pels mestres en l'escola.