En la classe del dia 18 de Febrer hem estat parlant de la història social, el panorama històric i el conflicte de llengües al País Valencià.
Parlarem per mitjà d’històries i teoria del naixement i expansió de la llengua del s. VIII al s. XIV.
Parlarem també de l’existència de quatre grans cròniques:
1. La crònica de Jaume I: El llibre dels fets, encara que ell no l’escriu, sols la dicta.
2. Crònica de Bernat Desclot, un funcionari de la Cancelleria Reial.
3. Crònica de Ramón Muntaner, cavaller almogàver.
4. Crònica de Pere II el Gran.
Però allò que més em va interessar de la classe del dimarts va ser la part que parlava sobre l’etapa d’esplendor del s. XV on destaca un dels autors més importants per a la llengua catalana: Ausiàs March. A més, aquest autor va donar sobrenom a la nostra antiga facultat de Magisteri, Escola de Magisteri Ausiàs March, per la qual cosa trobe important indagar en la vida d’aquest autor i he decidit cercar informació sobre ell.
Pel que fa a la vida d’Ausiàs, va ser un dels poetes més importants del Segle d'Or valencià. Va nàixer a Gandia al si d’una família de burgesos. Molt prompte es va convertir en cap de família per la mort del seu pare. Més tard va ser nomenat cavaller i va lluitar a Itàlia i Àfrica. Després va començar una vida de senyor al enriquir-se gràcies a les possessions adquirides pel rei i va ser nomenat falconer reial. Es va casar dues vegades: la primera amb Isabel de Martorell, germana de Joanot Martorell, autor del Tirant- lo Blanc, de qui també parlarem a classe; i la segona amb Joana Escorna. Finalment, va morir a València.
Ausiàs March té una obra que es composa de 128 poemes amb més de 10.000 versos. Supera la lírica trobadoresca en provençal i es pot considerar que és el vertader creador del llenguatge líric català i la llengua poètica. Va acabar amb l’amor cortès: els seus poemes reflecteixen la sensibilitat del seu temps i donen resposta pròpia a problemes eterns de la humanitat. Per a ell, l’amor és com una experiència dolorosa.
La seua poesia es pot classificar en:
-Poesia de circumstàncies: debats poètics.
-Poesia amorosa: 70 poemes. S’agrupa en cinc grans cicles segons la temàtica i el senyal utilitzat:
- Plena de seny.
- Llir entre cards.
- Amor, amor.
- Oh foll amor!
- Mon darrer bé.
-Cants de mort: L’ànima de l’estimada ja morta, la sort de la qual obsessiona el poeta. Poemes sincers, expresen dolor.
-Cant espiritual: Oració a Déu.
-Cants morals: part fosca i eixuta de tota l’obra, per entendre bé el seu pensament.
Finalment, m'agradaria compartir amb vosaltres alguns exemples de poesia d’aquest autor:
Amors es significanza
d’esmerada e de sardina
e de joi cima e rracina:
a veritat seignoreia
e sa poestaz sobranza
sobre tota creatura. (BdT 293.37, 25-30).
Qui sabia lo joi qu’eu ai,
que jois fos vezutz ni auzitz,
totz autre jois fora petitz
vas qu’eu tenc, que·l meus jois es grans.
Tals se fai conhdes e parlers,
que·n cuid’esser rics e sobrers
de fin’amor, qu’eu n’ai dos tans! (BdT 70.33, 8-14).
Non es meravelha s’eu chan
melhs de nul autre chantador,
que plus me tra·l cors vas amor
e melhs sui faihz a so coman.
Cor e cors e saber e sen
e fors’e poder i ai mes.
Si·m tira vas amor lo fres
que vas autra part no m’aten. (BdT 70.31, 1-8).
